Back Komorní tón Czech Kammertonen Danish Kammerton German Concert pitch English Ĉambrotono Esperanto Tono de concierto Spanish Kammertoon Estonian Kaamertoon FRR גובה קונצרט HE Tala konser ID
| Científic | Teoria música | Fr-Belga | Freq. (Hz) |
|---|---|---|---|
| A0 | A'' | La-1 | 27,5 |
| A1 | A' | La0 | 55 |
| A₂ | A | La1 | 110 |
| A₃ | a | La₂ | 220 |
| A₄ | a' | La₃ | 440 |
| A₅ | a'' | La₄ | 880 |
| A₆ | a''' | La₅ | 1760 |
| A₇ | a'''' | La₆ | 3520 |
| A₈ | a''''' | La₇ | 7040 |
En teoria de la música, el to de concert,[1] to de cambra,[2] to normal o to de diapasó, és el to de la nota "a'" de l'octava del pentagrama, amb el nom científic A₄. El to es va fixar internacionalment el maig de 1939 a Londres a una freqüència de 440 Hz. Això ho va fer un grup de científics i músics d'Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia i Països Baixos. Suïssa i els Estats Units van assistir per escrit a la reunió.[3] El to de concert s'utilitza per poder coordinar els instruments musicals entre sí i és de gran importància per als constructors d'aquests instruments. El to de afinació es pot generar fàcilment amb un diapasó que produeix aquest to.
- ↑ Philip Ball. El instinto musical: Escuchar, pensar y vivir la música. Turner, març 2012, p. 53–. ISBN 978-84-15427-42-1.
- ↑ Roberto L. Pajares Alonso. Historia de la música en 6 bloques. Bloque 5. Contiene DVD: Altura y Duración. Editorial Visión Libros, 1 gener 2012, p. 242–. ISBN 978-84-9011-689-0.
- ↑ Theo Willemze, Prisma Praktisch Muziekboek, 1960, Het Spectrum N.V., Utrecht/Antwerpen